PETITA CRÒNICA DE TONI RUMBAU SOBREX DE RAMONLLUC, DE LA FINÍSSIMAAL FESTIVAL DE TITELLES DE BARCELONA 2018




Amb aquest espectacle ha volgut celebrar Lluís Bosch, l’actor que s’amaga darrere del seu alter ego Ramonlluc, els seus 10 anys d’activitat amb el personatge, un trobador de caire medieval dels que van o més aviat anaven, de fira en fira –en Ramonlluc de Selvanyola- amb el que en Lluís s’hi troba molt còmode des de fa anys.

I realment, la imatge que aconsegueix donar és del tot convincent i apropiada al caràcter del personatge, amb un castellet mínim que defineix amb pulcritud l’estilització que aquest tipus de teatre ha d’oferir en els seus aspectes visuals. La factura dels titelles, de fusta i encaixats com anell al dit a l’escenografia, completen el quadre a la perfecció.
S’ha de dir que Lluís Bosch ha trobat una fórmula que funciona molt bé i amb la qual se sent còmode per explicar qualsevol tipus d’història, sempre encaixada dins dels paràmetres del recitatiu medieval trufat de rodolins, de meravellosos anacronismes i d’un humor sorneguer i un pèl irreverent, com s’escau en aquesta mena de prosa. Cito aquí un fragment que l’autor m’ha enviat com exemple dels seus trets esmentats: ‘El cas és, benvolguts, que d’una terra llunyana, on les guerres i batalles se succeïen inacabables, on les venjances i rancúnies eren la raó de viure dels seus habitants i la sang els rius omplia i els donava roig color, on les donzelles casadores tancades restaven a les més altes torres de tots els castells per tal de ser protegides d’importuns cavallers amb armes massa llargues o massa dures…, d’allí, deia, va néixer aquesta història d’amor’…
10 anys que Ramonlluc de Selvanyola celebra dalt de l’escenari, amb un espectacle que resumeix algunes de les seves històries: La Perduda Daufina o el Conte de Cristany i Ermelinda, entre altres. Un treball de teatre de fira de petit format que busca i es recrea en la síntesi estilística del teatre popular de titelles.
                                                                                                                                Toni Rumbau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada